Per a què serveix realment el cercle rígid?
El cercle de llançament sovint es presenta com una simple formalitat. En realitat, és un dels elements més estructurants del reglament FIPJP — i el pas al cercle rígid respon a necessitats concretes, no a una lúbia administrativa.
📏 Diàmetre immutableEl cercle rígid fa entre 35 i 50 cm de diàmetre interior. Sempre. A diferència del cercle traçat a mà que té tendència a "engrandir-se estranyament" quan un tirador necessita una mica més d'impuls...
🦵 Estabilitat dels recolzamentsLa vora rígida és visible i indiscutible. Obliga cada jugador a mantenir els dos peus enterament a dins fins que la bola toqui el terra — sense debat possible sobre "el traç era difús".
⚖️ Equitat esportivaUn cercle idèntic per a tots els jugadors d'una mateixa partida garanteix que ningú es beneficiï d'una zona de llançament més avantatjosa per deformació progressiva del traç.
🎯 Referència per a l'arbitratgeUna vora rígida precisa és indispensable per a l'arbitratge modern — especialment per a l'ús del marcatge amb làser d'alta precisió en les mesures de punts litigiosos.
📄 Principe FIPJP — Cercle de lancer Le règlement officiel FIPJP prévoit que le cercle peut être tracé au sol ou matérialisé par un cercle rigide. En compétition, quand l'organisateur met des cercles réglementaires à disposition, ils doivent être utilisés. Cette obligation vise à garantir l'uniformité des conditions de jeu entre tous les terrains et toutes les parties. Source : Règlement officiel FIPJP — Article sur le cercle de lancerCercle traçat vs cercle rígid: la comparació honesta
No es tracta de condemnar el cercle traçat a terra a tort i a dret — continua autoritzat pel reglament quan no es proporciona cap cercle rígid. Però la comparació entre els dos és brutalment a favor del rígid.
🦶 Cercle traçat a mà- Diàmetre variable segons la mà, el terra, el cansament
- S'esborra amb els passatges repetits dels peus
- Pot ser oval, aproximat, o "interpretat"
- Difícil de discutir amb precisió (vora difusa)
- Temptació involuntària d'engrandir-lo al llarg de les mànegues
- Inutilitzable com a referència per a mesura amb làser
- Diàmetre interior fix i conforme (35–50 cm)
- Resisteix als passatges i al moviment dels peus
- Perfectament rodó — sense interpretació possible
- Vora visible i indiscutible per a l'àrbitre
- Idèntic per a tots els jugadors de la partida
- Compatible amb l'arbitratge làser d'alta precisió
La vertadera qüestió no és "cercle traçat o rígid?" sinó "el cercle té un diàmetre conforme?". Un cercle traçat a terra amb cura, dins de les normes (35 a 50 cm), continua sent vàlid reglamentàriament allà on no s'imposa cap cercle rígid. El cercle rígid, en canvi, fa la conformitat automàtica i no discutible.
Diàmetre reglamentari: 35 a 50 cm
El reglament FIPJP fixa un interval de diàmetres admissibles, no un diàmetre únic. És un punt sovint mal conegut pels jugadors, que de vegades imaginen que "el cercle fa 50 cm i punt".
| Tipus de cercle | Diàmetre interior | Ús autoritzat | Estat |
|---|---|---|---|
| Cercle rígid homologat FIPJP/FFPJP | 35 a 50 cm | Totes les competicions oficials | Conforme |
| Cercle rígid plegable aprovat | 35 a 50 cm (desplegat) | Competicions si homologat | Sota condicions |
| Cercle traçat a terra (conforme) | 35 a 50 cm | Sense cercle rígid disponible | Tolerat |
| Cercle de menys de 35 cm | < 35 cm | Cap | No conforme |
| Cercle de més de 50 cm | > 50 cm | Cap | No conforme |
"El cercle fa 50 cm, i punt." — És fals. El reglament FIPJP fixa un interval de 35 a 50 cm de diàmetre interior. Un cercle de 40 cm és perfectament conforme. El que no ho és, és un cercle fora d'aquest rang — sigui massa petit (impossible de col·locar dos peus de costat còmodament) o massa gran (avantatge injustificat per al llançament).
🛒Els cercles rígids homologats es troben a totes les botigues de material de petanca a partir d'uns pocs euros. Una inversió mínima per evitar el 100% de les disputes sobre el diàmetre del cercle. La bossa de petanca no està completa sense el seu cercle.
Col·locació reglamentària en 3 regles
Tenir un cercle conforme, està bé. Col·locar-lo al lloc correcte, és indispensable. Aquí teniu les tres regles de col·locació que tot jugador ha de conèixer.
1 A més d'un metre de qualsevol obstacle fixe Murs, bancs, arbres, pals, vorades del terreny, barreres... El cercle s'ha de col·locar a almenys un metre de qualsevol obstacle fixe que pogués molestar el llançament o la posició del jugador. Un cercle enganxat contra un mur és sistemàticament no conforme. 📐 Distància mínima: 1 metre 2 A més de dos metres d'un altre cercle en actiu En els concursos amb diversos terrenys adjacents o diverses partides simultànies, cada cercle ha de ser a almenys dos metres del cercle veí. Aquesta distància protegeix els jugadors d'interferències entre partides i garanteix la independència de cada joc. 📐 Distància mínima: 2 metres entre cercles 3 Sobre una superfície plana i estable El cercle s'ha de col·locar sobre una superfície que permeti al jugador mantenir-se dret sense risc de desequilibri. En un terreny molt inclinat o irregular, si el cercle no es pot col·locar de forma estable, el seu emplaçament pot ser contestat. Un cercle que bascula o que no és pla no és conforme. ⚖️ Estabilitat requerida 📍 El reflexe col·locacióAbans de col·locar el cercle a principi de mà: una mirada ràpida a la dreta, a l'esquerra i cap enrere per verificar les distàncies als murs i als cercles veïns. En concurs ajustat o en terreny reduït, val més cridar l'àrbitre abans de la primera bola si una col·locació sembla litigiosa. Una contestació posterior sempre és més difícil de gestionar.
La regla dels peus dins del cercle
És l'altra cara de la regla del cercle, sovint oblidada o mal aplicada. Tenir un cercle rígid conforme no n'hi ha prou — encara cal respectar la posició dels peus a l'interior.
- ✓Els dos peus enterament a l'interior del cercle — taló, planta i dits. Un peu que envaeix la vora, un taló que sobresurt: és una infracció, fins i tot involuntària.
- ✓Cap recolzament a terra a l'exterior durant el gest — cap punta de peu col·locada fora del cercle per a l'equilibri durant el llançament, sigui quina sigui la tècnica utilitzada.
- ✓Romandre al cercle fins a l'impacte de la bola — l'avançament natural del cos després d'un tir és la falta més freqüent. El peu no ha de franquejar la vora abans que la bola toqui el terra.
- ✗No sortir "just després" del llançament — "just després" no vol dir "abans de l'impacte". La regla és clara: després que la bola ha tocat el terra.
La sortida anticipada del cercle — quan el jugador avança un pas abans que la seva bola toqui el terra — és la falta més comuna i la menys sancionada en partida amistosa. En concurs arbitrat, l'àrbitre pot invalidar el llançament. En partida no arbitrada, l'adversari l'ha de senyalar immediatament, no després de l'aturada de la bola.
Escenaris pràctics al buledrom
🦶 Un joueur trace un rond "à peu près 50 cm" avec son pied Sans cercle rigide disponible et sans mesure de contrôle, ce cercle reste théoriquement accepté — mais à la première contestation, impossible de prouver qu'il est conforme. En concours officiel où l'organisateur fournit des cercles rigides, ce tracé improvise n'est pas acceptable. → Acceptable sans cercle rigide disponible — contestable en concours officiel 🧱 Le cercle est posé à 60 cm d'un mur — un adversaire conteste La contestation est fondée. La distance minimale d'un mètre n'est pas respectée. Avant la première boule de la mène, l'adversaire peut demander le repositionnement du cercle. Après la première boule jouée, la contestation est plus complexe — appeler l'arbitre. → Placement non conforme — à corriger avant la première boule ⭕ L'organisateur ne fournit pas de cercles rigides Le règlement autorise le cercle tracé au sol dans ce cas — à condition de respecter le diamètre réglementaire (35 à 50 cm). L'organisateur devrait idéalement en fournir, mais son absence n'invalide pas la partie si les cercles tracés sont conformes. → Cercle tracé autorisé — diamètre à respecter 🏃 Un joueur sort du cercle rigide avant l'impact de sa boule Le bord rigide rend la faute indiscutable : la sortie est visible. En partie arbitrée, l'arbitre peut invalider le lancer. En partie non arbitrée, l'adversaire doit le signaler immédiatement — avant que la boule s'arrête. → Infraction — sortie anticipée du cercle ✅ Cercle rigide homologué, posé à 1,2 m du mur, pieds respectés Situation idéale et entièrement conforme. Le cercle est réglementaire, bien positionné, et le joueur respecte les trois obligations : deux pieds entiers dans le cercle, pas d'appui extérieur pendant le geste, attente de l'impact avant de sortir. → Conforme — aucune contestation possiblePer què el cercle rígid és una bona notícia
El cercle rígid demana una petita inversió — uns pocs euros a la bossa de petanca. A canvi, resol definitivament els litigis més freqüents lligats al cercle de llançament.
- 🎉S'ha acabat el debat "el teu peu envaïa la línia" — la vora rígida és visible per tothom. La falta és indiscutible o no ho és.
- 🎉S'ha acabat el cercle que s'eixampla entre les mans — el diàmetre és fix, impossible de modificar entre dos llançaments.
- 🎉S'ha acabat el cercle oval "creatiu" — el cercle rígid és perfectament rodó, per definició.
- 🎉Estalvi de temps — no cal retraçar el cercle després de cada passada. Es col·loca i es recull en dos segons.
- 🎉Compatible amb l'arbitratge modern — mesura làser, arbitratge en vídeo, cronometratge precís: el cercle rígid és la base sobre la qual reposa l'arbitratge de precisió.
Un cercle rígid homologat costa entre 3 i 10 euros segons el model. Les versions plegables són pràctiques per ficar dins d'una bossa. És una de les millors relacions qualitat/pau-social de tot l'equipament de petanca. Paquita ho aprova.
Preguntes freqüents: les vostres preguntes més freqüents
No sense matisos. En competició oficial on l'organitzador proporciona cercles rígids homologats, el seu ús és obligatori. En partida amistosa o en un concurs que no imposa cercle rígid, el cercle traçat al terra resta autoritzat — amb la condició de respectar el diàmetre reglamentari (35 a 50 cm). La bona pràctica és tenir sempre el cercle rígid a la bossa per utilitzar-lo tan aviat com la partida l'imposi. Depèn. Un cercle plegable és autoritzat pel reglament FIPJP si és aprovat. A la pràctica, els cercles plegables venuts a les botigues especialitzades de material de petanca són generalment conformes. En canvi, un cercle improvisat, un jonc flexible no homologat o un cercle comprat en un mercat de segona mà sense marcatge d'aprovació pot ser contestat en concurs oficial. En cas de dubte, verificar l'homologació amb el comitè organitzador. El cercle s'ha de tornar a col·locar al seu emplaçament d'origen. Si uns testimonis han observat l'emplaçament inicial (el que és generalment el cas), la recol·locació es fa amb l'acord dels dos equips. En cas de desacord, l'àrbitre decideix. És un avantatge del cercle rígid sobre el cercle traçat: un traçat esborrat per una passada de peus és difícil de reconstruir amb precisió, mentre que un cercle rígid desplaçat pot ser reinstal·lat al seu emplaçament d'origen amb més fiabilitat. No, el reglament FIPJP imposa que el cercle sigui materialitzat — sigui per un cercle rígid o per un cercle traçat al terra. Jugar sense cercle no és conforme al reglament. En partida "salvatge" entre amics sense repte competitiu, ningú no us aturarà — però tan aviat com hi hagi una competició, fins i tot local, la materialització del cercle és obligatòria. No. Al joc provençal, el jugador pren embranzida abans de llançar — el cercle és doncs diferent en les seves dimensions i en la seva utilització. Les regles FIPJP que s'apliquen a la petanca no són idèntiques a les del joc provençal en aquest punt. Els cercles rígids homologats per a la petanca no són necessàriament conformes per al joc provençal, i a la inversa. Aquest article tracta únicament sobre la petanca. En principi, les contestacions sobre la col·locació del cercle han de ser plantejades abans que la primera bola sigui jugada a la mà. Una contestació tardana — després que diverses boles han estat jugades — és més difícil de fer valer i pot ser rebutjada per l'àrbitre. És per aquesta raó que és important de verificar la col·locació del cercle sistemàticament en début de mène, et non après coup. 📚 Sources officielles- 🔗 Reglament oficial FIPJP — fipjp.com (article sobre el cercle de llançament)
- 🔗 Reglament FFPJP comentat — petanqueland.fr
© Petanca de Paquita — petanqueland.fr
Contingut basat en el reglament oficial FIPJP. En cas de dubte sobre l'homologació del vostre material, consulteu el vostre comitè regional FFPJP.